Quan parlem de fisioteràpia enfocada als infants, parlem d’una
especialització molt concreta de la fisioteràpia. Des del Criv entenem
que cada infant és una persona en desenvolupament i amb gran
potencial per demostrar. Per tant des de la fisioteràpia pediàtrica
primer observem i escoltem i després ens plantegem com podem ajudar-lo
i acompanyar-lo a desenvolupar les seves habilitats, superant les
dificultats que se li puguin presentar. Plantejarem els objectius a
curt i llarg termini per aconseguir que aquest nen o nena pugui
desenvolupar-se i interactuar amb l’entorn de manera satisfactòria,
tan per ell/a com pels que l’envolten, i aconseguir així reforçar la
seva autonomia. La nostra eina fonamental és el moviment integrat en
el joc, i aquest moviment serà més o menys específic en funció del que
volem aconseguir.
A través del servei de logopèdia del CRIV ens ocupem de la prevenció, detecció, avaluació, diagnòstic i tractament dels trastorns relacionats amb el llenguatge, la parla, la veu, i les funcions no orals de la musculatura orofacial (com la deglució i la respiració) de la població infantil, estiguin relacionats aquests trastorns o no amb el dany cerebral.
Aquests tractaments serien els relacionats amb:
- Parla (disfèmies (quequesa i taquifèmia), dislàlies (alteracions en la producció d’ un o diversos sons), disglòssies (dificultats en la pronunciació d’ un o més sons per causes estructurals) )
- Llenguatge oral (trastorn específic del llenguatge, retard específic del llenguatge, o dificultats del llenguatge associats a trastorns generalitzats del desenvolupament, o associats a dèficits sensorials com sorderes pre i postlocutives, implants coclears, hipoacússies…)
- Lectoescriptura (dislèxies, retard lector, disgrafia, discalcúlia. )
- Veu (disfonia infantil, amb causa funcional o orgànica.)
- Deglució (disfàgia infantil, deglució atípica, masticació ineficaç, treball conjunt amb tractaments ortodòntics. )
- Respiració (reeducació de la respiració oral i el síndrome del respirador oral, reeducació del Síndrome de l’ Apnea Obstructiva de la Son (SAOS) i Síndrome del nen roncador. )
El servei de neuropsicologia infantil, tracta la relació del cervell en desenvolupament i les repercussions sobre el comportament i l’emoció, tant en casos de lesió o disfunció cerebral com en nens sans. Ens ocupem de les següents àrees cognitives: atenció i concentració, capacitat per resoldre problemes/organitzar/planificar, llenguatge, memòria, agnòsies o alteració perceptiva-visual, disfunció cerebral infantil, trastorn del desenvolupament, síndromes cromosòmics i epil·lèptics entre altres.
Serveis que oferim:
- Avaluació neuropsicològica ( utilitzem un repertori de proves específiques, de tipus clínic i estandarditzades, per avaluar la funció cognitiva, la conducta i l’esfera emocional del nen/a. )
- Intervenció/rehabilitació cognitiva ( utilitzem models d’intervenció personalitzada, encaminats a millorar les funcions psíquiques deteriorades per la lesió cerebral. Per desenvolupar el programa de rehabilitació ens basem en la plasticitat neuronal juntament amb les variables personals i específiques de cada nen/a. Tanmateix fem intervenció en aprenentatge emocional. )
- Orientació familiar ( assessorem mitjançant la psicoeducació a les famílies, elaborem un aprenentatge d’estratègies per gestionar la situació. )
- Prevenció ( un dels programes que tenim es fonamenten en potenciar la prevenció de cara a possibles problemàtiques. Dins dels programa de neuropsicologia, està encaminada a: Prevenció del fracàs escolar, principalment en nens amb risc; Programa de prevenció de consum de substàncies addictives, alertant del dany cerebral associat. )
La Osteopatia és un mètode terapèutic que pot aplicar-se a persones de qualsevol edat, per suposat adaptant les tècniques a la situació de cada pacient en concret: edat, fragilitat, malaltia…
Es pot tractar al bebè des del seu naixement. El tractament sempre és manual amb tècniques molt suaus en les que l’osteòpata col·locarà les seves mans en diferents parts del cos del bebè relaxant les estructures/teixits que s’han observat en l’exploració prèvia ho necessitaven. Amb això intentem obtenir un millor funcionament sistèmic. Normalment el sistema digestiu és el darrer en posar-se en funcionament en el nou nat, tot alló relacionat amb la ingesta, succió, deglució, reflux i evacuació.
Es pot tractar al bebè des del seu naixement. El tractament sempre és manual amb tècniques molt suaus en les que l’osteòpata col·locarà les seves mans en diferents parts del cos del bebè relaxant les estructures/teixits que s’han observat en l’exploració prèvia ho necessitaven. Amb això intentem obtenir un millor funcionament sistèmic. Normalment el sistema digestiu és el darrer en posar-se en funcionament en el nou nat, tot alló relacionat amb la ingesta, succió, deglució, reflux i evacuació.
Altres consultes comuns son les asimetries o preferències posturals, quan el bebè te molta tendència a moure’s cap a un costat, cosa que fa que no explori per igual ambdós costats del seu cos i en ocasions fa que, degut a un recolzament asimètric, es deformi el cap, el que s’anomena plagiocefàlia. A mesura que el nen es fa mes gran podem abordar les dificultats del desenvolupament psicomotriu així com males postures de pies i cames al començar a asseure’s i a caminar, fins a l’edat pre-adolescent on prendrem molta atenció de l’esquena i la seva correcta alineació amb el creixement. En realitat l’osteòpata intenta acompanyar i optimitzar les diferents fases del desenvolupament amb els seus problemes i possibles dificultats.
En pediatria, la Teràpia Ocupacional es basa en valorar i ajudar a adquirir la capacitat del nen/a per dur a terme les ocupacions pertinents per la seva edat, tals com el joc, l’aprenentatge, la vida social i l’autonomia personal.
Un dels models a seguir en Teràpia Ocupacional Pediàtrica, és l’Integració Sensorial, que la podem definir com la capacitat que té el sistema nerviós central (SNC), per interpretar i organitzar les informacions captades pels diversos òrgans sensorials del cos. Aquestes informacions, rebudes pel cervell, són analitzades i utilitzades per permetre’ns entrar en contacte amb el nostre ambient i respondre adequadament.
Constantment estem rebent estímuls del nostre entorn, i hem d’aprendre a interpretar-los de manera correcta, per integrar-los a nivell neurològic i aconseguir així, un nivell de desenvolupament òptim.
La Integració sensorial té com a objectiu, aconseguir el màxim de respostes adaptades per part del nen, que són accions apropiades en la que el nen respon de manera adequada a alguna demanada de l’entorn. Treballa a través del joc i de la motivació intrínseca del nen, fomentant la participació activa i la col·laboració.
Indicadors d’una disfunció sensorial:
- No para de moure’s, li costa estar quiet.
- És molt descoordinat, s’entrebanca amb facilitat.
- Li costa concentrar-se, es despista fàcilment.
- Presenta dificultats d’aprenentatge.
- Es mostra impulsiu, té reaccions desmesurades , no controla la seva força.
- Té un baix to muscular, es cansa fàcilment, falta d’activitat.
- És desobedient, li costa acceptar les normes i sempre busca els límits.
- Presenta dificultats amb les activitats seqüenciades i les motrius bilaterals.
- Té una reacció exagerada o reduïda dels diferents estímuls del seu entorn.
- Es mostra excessivament tímid, li costa relacionar-se amb els altres.
- Té dificultats en la comprensió i expressió verbal.
