Teràpia Ocupacional

La Teràpia Ocupacional és la utilització terapèutica de les activitats de la vida diària, productives i d’oci en persones que es troben limitades (sigui per un trauma físic, psíquic, o malaltia, disfunció psicosocial, incapacitat en el desenvolupament i l’aprenentatge…), amb la finalitat de maximitzar la independència, prevenir la discapacitat, millorar el desenvolupament i mantenir la salut. Incloent l’adaptació de tasques (o activitats) i/o la intervenció amb l’entorn, per aconseguir la màxima independència i millorar la qualitat de vida.

(Definició de l’AOTA: Associació Americana de Terapeutes Ocupacionals).

A qui va dirigida la Teràpia Ocupacional?

A persones que tinguin dificultats en les activitats de vida diària (AVD’S): vestir-se, dutxar-se, alimentar-se, etc.
A persones que els costi l’organització de les coses que l’ocupen: com planificar i executar el fet de cuinar, etc.
A persones que necessitin adaptacions tècniques per facilitar la vida diària
En general, a totes aquelles persones que necessitin restaurar i/o reforçar una capacitat funcional deteriorada.

La Teràpia Ocupacional facilita l’aprenentatge d’habilitats i funcions essencials per l’adaptació a l’entorn ( físic, familiar, social, laboral, etc )

Teràpia Ocupacional Pediàtrica: Integració Sensorial

En pediatria, la Teràpia Ocupacional es basa en valorar i ajudar a adquirir la capacitat del nen/a per dur a terme les ocupacions pertinents per la seva edat, tals com el joc, l’aprenentatge, la vida social i l’autonomia personal. Un dels models a seguir en Teràpia Ocupacional Pediàtrica, és l’Integració Sensorial, que la podem definir com la capacitat que té el sistema nerviós central (SNC), per interpretar i organitzar les informacions captades pels diversos òrgans sensorials del cos. Aquestes informacions, rebudes pel cervell, són analitzades i utilitzades per permetre’ns entrar en contacte amb el nostre ambient i respondre adequadament.

Constantment estem rebent estímuls del nostre entorn, i hem d’aprendre a interpretar-los de manera correcta, per integrar-los a nivell neurològic i aconseguir així, un nivell de desenvolupament òptim.

La Integració sensorial té com a objectiu, aconseguir el màxim de respostes adaptades per part del nen, que són accions apropiades en la que el nen respon de manera adequada a alguna demanada de l’entorn. Treballa a través del joc i de la motivació intrínseca del nen, fomentant la participació activa i la col·laboració.

Indicadors d’una disfunció sensorial:

No para de moure’s, li costa estar quiet.
És molt descoordinat, s’entrebanca amb facilitat.
Li costa concentrar-se, es despista fàcilment.
Presenta dificultats d’aprenentatge.
Es mostra impulsiu, té reaccions desmesurades , no controla la seva força.
Té un baix to muscular, es cansa fàcilment, falta d’activitat.
És desobedient, li costa acceptar les normes i sempre busca els límits.
Presenta dificultats amb les activitats seqüenciades i les motrius bilaterals.
Té una reacció exagerada o reduïda dels diferents estímuls del seu entorn.
Es mostra excessivament tímid, li costa relacionar-se amb els altres.
Té dificultats en la comprensió i expressió verbal.