Logopèdia

El logopeda: és el professional sanitari que s’ocupa de prevenir, orientar, avaluar, educar, (re)habilitar i tractar les alteracions de la comunicació.

Hi ha diverses raons per les que el llenguatge d’una persona es deteriora o es perd: traumatismes cerebrals, trombosis, hemorràgies cerebrals en són algunes de les causes. Aquestes persones poden tenir afectada la parla i la deglució. L’objectiu del servei de logopèdia és valorar les capacitats de l’usuari i treballar per restablir la comunicació amb l’entorn i/o millorar l’autonomia comunicativa.

Per tant, el servei de logopèdia del CRIV tracta les següents alteracions:

Alteracions de la parla (problemes per la pronunciació de diferents sons, quequesa, disatria…).
Alteracions del llenguatge (Afàsia (pèrdua de la capacitat comunicativa desprès d’un accident cerebral vascular), problemes de lectoescriptura, retard o trastorn del llenguatge, alteracions de la memòria que afecten el llenguatge…).
Alteracions de la deglució (disfàgia).
Alteracions de la veu (disfonia (pèrdua de veu), nòduls i/o pòlips a les cordes vocals, recuperació de la veu desprès d’una laringectomia…).
Trastorns miofuncionals (com a suplement de tractaments d’ ortodòncia, dificultat per empassar o ennuegaments desprès d’un accident cerebral vascular, hipotonia i/o paràlisi facial desprès d’un AVC, reeducació de la respiració oral…).
Trastorns auditius (rehabilitació d’implants coclears
altres funcions no orals de l’ estructura orofacial: reeducació de la respiració oral, tractament conjunt amb teràpies d’ ortodòncia treballant sobre la musculatura orofacial, rehabilitació de SAOS (Síndrome de l’ apnea obstructiva del son), logopèdia estètica, paràlisi facial…).

Logopèdia pediàtrica

A través del servei de logopèdia del CRIV ens ocupem de la prevenció, detecció, avaluació, diagnòstic i tractament dels trastorns relacionats amb el llenguatge, la parla, la veu, i les funcions no orals de la musculatura orofacial (com la deglució i la respiració) de la població infantil, estiguin relacionats aquests trastorns o no amb el dany cerebral.

Aquests tractaments serien els relacionats amb:

Parla: disfèmies (quequesa i taquifèmia), dislàlies (alteracions en la producció d’ un o diversos sons), disglòssies (dificultats en la pronunciació d’ un o més sons per causes estructurals).
Llenguatge oral (trastorn específic del llenguatge, retard específic del llenguatge, o dificultats del llenguatge associats a trastorns generalitzats del desenvolupament, o associats a dèficits sensorials com sorderes pre i postlocutives, implants coclears, hipoacússies…).
Lectoescriptura (dislèxies, retard lector, disgrafia, discalcúlia).
Veu (disfonia infantil, amb causa funcional o orgànica).
Deglució (disfàgia infantil, deglució atípica, masticació ineficaç, treball conjunt amb tractaments ortodòntics).
Respiració (reeducació de la respiració oral i el síndrome del respirador oral, reeducació del Síndrome de l’Apnea Obstructiva de la Son (SAOS) i Síndrome del nen roncador).